Santa Llúcia, la voluntat muixeranguera pot amb el fred

Corria una gelor poc habitual al principi de Desembre pel barri de Velluters de València. Allà, a un raconet del solar que ocupava l’Hospital del Regne que va nàixer arran de la donació de Martí l’Humà a una Real i Antiga Confraria amb caràcter benèfic, que ara seria una ONG, van anar aplegant-se tabaleters com des de sempre, dolçainers com des de fa uns quants anys i… oh, novetat! unes figures vestides de blanc i enfaixades, sorgides dels barris de Sant Marcel·lí, el Carme, la Seu i Valterna, que van despertar la curiositat del personal aplegat. 

- Sou què? la Muixeranga? d’Algemesí?

- Nooo! de València mateix.

Una vintena de persones i personetes anaven a acompanyar la processoneta de l’estendard de la Confraria de Santa Llúcia, una confraria tan antiga que segurament no disposa de bastants confrares en situació física de carregar les andes de la seua patrona, i traure-la i entrar-la per unes escales dissuasòries de la idea per gran que siga la devoció.

Com mana la tradició, davant el guió, l’estendard de la Confraria, ens vam col·locar per executar la figura muixeranguera del mateix nom, i això vam fer als tocs de la melodia tradicional d’Algemesí, amb la solemnitat que requeria l’ocasió, i que el cronista present, fent de primeres mans, associava a un agraïment profund per haver creat un hospital on la seua àvia va passar els primers dies de sa vida (en 1909) abans que un matrimoni gandià l’adoptara.

Una processoneta tota seguida, com corresponia a més a més amb la temperatura ambiental, amb només una parada, tradicional perquè els músics fumaren, on els més menuts van fer una campaneta valenciana (variació necessària sobre la dels Negrets de l’Alcúdia), orientada cap a la processó, d’on va sorgir un sonor aplaudiment pel qual valia la pena botar-se el costum de fer que la xiqueta mire en el sentit de la marxa.

Després, passeig per l’Avinguda de l’Oest i tornada a l’ermita de Santa Llúcia d’on havíem arrancat. Un passeig de gegantets (pilars de 2 en formació) van precedir el guió de la Confraria, i mentre entrava la gent nosaltres vam alçar el nostre: pilar de 3 flanquejat per dos pilarets de 2.

Abans de passar pel local de la Confraria on donen a músics i participants un regalet, va haver un capítol d’agraïments on el capellà, vingut de la catedral, donava les gràcies als músics i en especial ens desitjava que ens mantinguérem molts anys. (Esperem que no ho diguera amb ironia). Amb o sense la seua bendició, però amb l’ajuda de tots vosaltres, així serà, o no.

Al link podeu anar directament al programa "Cor de festa" que emet un reportatge de l’acte, la nostra aparició escomença sobre el minut 40.
http://www.rtvv.es/alacarta/princiv.asp?url=cordefesta211208.flv

I aquest és un vídeo d’una espectadora (la mare del muixeranguer més veterà en experiencia que no en edat ) http://es.youtube.com/watch?v=YmIBI_Uz9Do&feature=channel_page

I serà, si voleu, per al Carnestoltes de Benimaclet. Llevat de sorpresa, tornarem als assajos el 10 de Gener al matí al Col·legi que ens acull al barri de Sant Marcel·lí. Amb la vostra presència, ens plantejarem més altes fites.

El dia 13, dissabte, a les 12 h d’un ventós i fred dia que no va poder amb l’esperit reivindicatiu del barri, vam improvisar un enterro heterodox, com a entrada al solar del Centre Cultural Rambleta que fa un any que té posada la primera pedra i els cartells, però no s’hi ha fet res més que algun moviment de terra, perquè no donen finançament a l’adjudicatària. Reivindicar un equipament per al barri que ens dóna acollida, la millor possible amb les seues circumstàncies, i que a nosaltres ens fa falta, també forma part de la nostra activitat, com pensar quines figures podem fer, quines podríem fer amb més voluntaris i voluntàries i on anar a trobar-ne. 

Tweet